Quan parlem de fons i de vents, de senyes d´orientació i de zones, d’espècies que hi viuen , de marees i de biòtops, del temps i de la història d´un bocí de mar tan nostre, i tan amenaçat, com la Mediterrània.
SALVAR LA MEDITERRÀNIA … també depèn de tu!

[slideshare id=801887&doc=la-pesca-08-1228032334999229-9&w=425]

 

 


Click here to comment on this Voki.
Get a Voki now!" width="undefined" height="undefined"/]

 

Al Maresme les platges ocupen el seixanta-cinc per cent de la costa i no se’ns ha de fer pas estrany que s´hagin convertit en una important font de recursos econòmics.

Aquest quadern pretén presentar l´estudi del mar i de les espècies vegetals i animals que s´hi hostatgen.

[kml_flashembed movie="http://cdn.slideshare.net/la-pesca-08-1228032334999229-9-thumbnail?1228032242" width="undefined" height="undefined"/]

EL MAR

 

El mar, com n’haurien fruït de conèixer-lo els que no tingueren mai ocasió de fer-ho!.

Sempre igual i sempre diferent, immens i inabarcable, constant i divers, transparent i enarbolat, calmat i furiós.

El mar és l´aigua i el mar és el fons que creiem infinit. El mar són les ones i la sorra transportada per rius i rieres resdistribuida i dipositada per la dinàmica marina.

El mar és el fons,un fons no pas tot igual i del coneixement del mar se’n deriva la supervivència dels habitants que vivien a redós seu.

LES ONADES

http://cdn.slideshare.net/la-pesca-08-1228032334999229-9-thumbnail?1228032242

El moviment del mar, degut especialment als vents, té la doble funció d´erosionar la platja i de generar un corrent lateral que transporta els materials sedimentaris cap el sud. Quan fa bon temps, cap a l’estiu, el mar diposita fortes quantitats de sediments i sorra i a l´hivern arrossega els sediments dipositats durant l´estiu de tal manera que no és pas agosarat parlar de platges a l’estiu i a l’hivern, de construcció i de renovació.

BubbleShare: Share photos

L´aigua al Maresme és més aviat tèrbola i això fa que a partir dels setanta metres ja no hi penetri el llum.

LA SORRA

La sorra de les platges és la conseqüència de l´arrossegament de les roques pulveritzades i transportades per rius i rieres i de l´acció del mar a més de l’aportació de restes de les parts dures dels éssers vius (closques, coralls,…).

Al Maresme, bona part de la sorra de les platges, abans que ports i espigons n’impedissin el seu llarg viatge fins a Barcelona, procedeix de les aportacions sobre tot de la Tordera.

Es tracta de sorra més o menys fina que configura una costa més aviat rectilínia i de perfils suaus.

 

EL FONS

De la mateixa manera que disposem de plànols, els pescadors, amb la seva experiència disposen d´informació de fondàries, esculls, tipus de fons,… i peixos que s’hi pesquen.

Els pescadors parlen d´un fons fangós quan és format per grans extensions on el que predomina es el fang amb alguna que altre roca o barra ( seguit de roques )

Arenós si hi ha grans extensions, normalment properes a la costa, on el que predomina es la sorra amb alguna que altre roca o barra.

Rocós si el que predomina són les roques .

Fons de còdols si el que predomina es un barreja de closques de mol·lusc i de formacions rocoses .

Alguers referint-se a extensions on el que predomina son algues de tota mena . Aquest es l’habitat on es cria més peix de tota la Mediterrània . Cal que gaudeixin, doncs, d’especial protecció.

Taüts o zones de penya-segats submarins que poden arribar a grans profunditats

ECOSISTEMES MARINS

 

Quan parlem de la vida al mar ens cal fer-ho d’un gran nombre d’ecosistemes.

– Zona d’esculls o trencall de les onades.

Se la coneix com estrat supralitoral o mediolitoral i en ell no s’hi troben més que animals que s’alimenten de detritus i algunes algues.

– Zona de marea de zero a un metre de profunditat. És on s’hi manifesta més visiblement la marea.

– Zona costanera superior fins als deu o vint metres. S´hi troben organismes bivalves com la tellerina i peixos com l’aranya, els rogers, …

– Zona costera inferior des dels setanta fins als cent cinquanta metres de profunditat (estatge circalitoral) és una bona zona per a la pesca on podem trobar-hi escamarlans, raps, lluç, galeres, …

– Zona profunda, des del límit de la plataforma continental, des dels cent cinquanta fins a més de set-cents metres.

LA PRESSIÓ

La pressió és una de les dades meteorològiques que ens permet conèixer amb antelació el temps que farà i per tant les possibilitats de sortir a pescar sense por al “tràngol”. Quan la pressió és alta parlem d´anticicló (bon temps) i quan és baixa de borrasca (mal temps, vents, ones, …)

 

ELS VENTS

Hem parlat anteriorment de la importància dels vents a la dinàmica marina i ara ens limitarem a situar-los i assenyalar-ne els seus noms.

INFLUÈNCIA DELS ASTRES

Les onades i les marees són els moviments marins més coneguts però n´hi ha d’altres com el moviment del planeta i la influència del sol i de la lluna que fan que aquesta gran massa d´aigua es trobi en continu moviment.

COM ENS ORIENTEM AL MAR?

L´orientació al mar s´ha fet històricament de diverses formes i actualment es fa per mitjà de satèl.lits i aparells com el GPS. Nosaltres explicarem aquí el que significa orientar-se per mitjà de senyes o enfilacions.

ESPÈCIES MÉS FREQÜENTS

A continuació us presentem un resum de les espècies més freqüents a la nostra zona que inclou tant la vegetació pròpia de les zones més properes a la platja com els animals que hi tenen el seu hábitat.

VEGETALS

La vida a la platja o a la vora implica, degut a les característiques del terreny una forta adaptació per a viure en condicions prou dures. La vegetació pròpia de platja, el fet de viure en un terreny sorrenc i sota exposició a una forta salinitat, a més de l´ús abusiu i estacional, fa que es tracti d´espècies en especial retrocés. En algunes zones, Sant Pol n’és una, aquesta vegetació, per la seva raresa, gaudeix d´especial protecció per tal d´evitar-ne la seva desaparició com ha passat a la major part de la costa. Entre les espècies cal destacar:

 

Aloc

Blet

Olivarda

Canya

 

ANIMALS

INVERTEBRATS

CRUSTACIS

Llagosta

Llamàntol

Escamarla

Gamba

MOL.LUSCS

Cargol punxenc

Cornet

Cornet eriçonat

Orella de mar

CEFAL.LÒPODES

Sèpia

Pop

Calamars

Canana

 

 

 

EQUINODERMS

Astropecten  Aurantiacus

Echinaster  Sepositus

Asterina  Gibbosa

Marthasterias  Glacialis

TUNICATS

Phallusia  Mamillata

Ciona  Intestinalis

Microcosmus  Sulcatus

Halocynthia papillosa

ESPONGES

 

Leucosolenia  Botryoides

Chodrosia  Reniformis et al

Euspongia  Officinalis

Axinella  Damicornis

 

 

MACROPLÀNCTON

	Carinaria  Mediterranea		Geryonia  Proboscidalis		Pterotrachea  Coronata		Cestus   veneris

Leucosolenia  Botryoides

Chodrosia  Reniformis et al

Euspongia  Officinalis

Axinella  Damicornis

 

 

MICROPLÀNCTON

Sarsia

Leptomedusa

Nectochata larva

Zoea larva

 

VERTEBRATS

MAMÍFERS

Dofí Mular

Balena blava

Rorqual

Cap d´Olla

 

AUS

Mascarell

Corb Marí

Gavià

Gavina

RÈPTILS

Tortuga llaüt

Tortuga Verda

Babana

PEIXOS

Peixos pelàgics

Sardina

Seitó

Verat

Viso

Peixos Bentónics

Gall

Clau

Aranya blanca

Aranya capsuda

Taurons i rajades

Marraix

Tauró

Pelegrí

Gat

Peixos signàtids

Hippocampus Hippocampus

Hippocampus Guttulatus

Nerophis Maculatus

Syngnathus Acus

 

C/Camp Balmanya, s/n

Sant Pol de Mar

Autor : Ramon Tarridas i Sanclemente